lunes, 8 de noviembre de 2010

UNA VISIÓN DE LAS CREACIONES/ UNA VISIÓ DE LES CREACIONS


                              

Existe un ser supremo                                  Hi ha un ésser suprem
de natura espiritual,                                      de natura espiritual,
principio del todo real                                   principi del tot real,
personal y creador.                                       personal i creador.

Como expresión de amor                              Com a expressió d'amor,
fue su excelsa voluntad                                 fou la seva voluntat
dejar que otra entidad                                   que una altra entitat
gozara de lo divino.                                      gaudís del que és diví.

Así creó los ángeles,                                     Així va crear els àngels,
espíritus inmortales,                                      esperits també immortals
a quien impuso ser leales                               a qui imposà ser lleials
para alcanzar su destino.                               per assolir el seu destí.

No todos lo cumplieron.                                No tots ho van acomplir.
Algunos se rebelaron                                    Uns quants es rebel.laren
y por siempre se abismaron                           i per sempre s'abismaren
en el vacío infernal.                                      a la buidor infernal.

Pero su amor es tan grande                           Però el seu amor és tan gran,
que este acontecimiento                                que aquest esdeveniment
no fue un impedimento                                 no fou un impediment
para volver a crear.                                      per voler tornar a crear.
                                                          
Así ideó las almas                                        Així ideà les ànimes
para darles la ocasión,                                  per donar-les l'ocasió,
sujeta a condición,                                       subjecta a condició,
de fruir eternamente.                                    de fruir eternament.

Superando una prueba                                  Superant una prova
en un marco no espiritual,                             en un marc no espiritual,
cambiante y temporal,                                  canviant i temporal,
su meta conseguirían.                                   el seu fi aconseguirien.

Como campo de prueba,                              Com a camp d'aquesta prova,
creó el mundo material                                 creà el món material
donde de modo gradual                                on de mode gradual
emergen formas con vida.                             sorgeixen formes amb vida.

En el ámbito terrenal,                                   A l'àmbit terrenal,
la humana es la elegida                                 la humana és l'elegida
a fin de ser dirigida                                       a fi de ser dirigida
por las almas a juzgar.                                  per les ànimes a jutjar.

Asigna uno de estos entes                             Assigna un d'aquests ens
a cada cuerpo en gestación                            a cada cos en gestació
y por sintonización                                       i per sintonització
componen una persona.                                componen una persona.

Cuando la carne madura,                              Ja quan la carn madura,
su alma debe asumir                                     l’ànima ha d’asumir
que le toca decidir                                        que li toca decidir
como afrontar la vida.                                  com afrontar la vida.

La prueba superará                                      La prova superarà
si al cuerpo sabe guiar                                  si aconsegueix el cos guiar
y sus actos ajustar                                        i el seus actes ajustar
a la voluntad divina.                                     a la voluntat divina.

Es difícil acatarla                                         És difícil acatar-la
cuando manda reprimir                                quan mana reprimir
y el cuerpo desea seguir                                i el cos desitja seguir
sus instintos animales;                                  els seus instints animals;

Mas el alma es responsable                           Mes l'ànima és responsable
de cualquier acción                                       de qualsevol acció
que en toda situación                                    que en tota situació
realiza la persona.                                         realitza la persona.

Tras la muerte del cuerpo,                            Després de morir el cos
el creador evalúa                                          el creador avalua
si lo hecho se adecua                                    si el que ha fet s'adequa
a las normas exigidas.                                   a les normes exigides.

Si aprueba su alma gana                               Si aprova l’ànima guanya
la divina plenitud.                                         la divina plenitud.
Por falta de rectitud,                                     Per manca de rectitud,
es condenada al vacío.                                  és condemnada al buit.

Un destino muy distinto                                Un destí molt diferent
tiene el mundo que ha dejado                        tindrà el món que ha deixat
porque será disipado                                     perquè serà dissipat
al acabar su misión.                                      en finir la seva missió.

                                         Juan Bosch Florit
                                           Julio, 2009

                               
                        

                       

domingo, 7 de noviembre de 2010

UNA VISIÓN DE LO ABSOLUTO: EVOLUCIÓN A LA PLENITUD

Con el fin de generar
la realidad que perdura
una infinidad de formas
derivan de tu natura.

Durante este devenir
vas cambiando de textura
y aquello que compondrás
desharás mientras madura.

Soy fruto de este proceso:
he tenido la fortuna
que en tu proyecto divino
participa mi figura.

En ella te has dispuesto
formando tal estructura
que de sí es consciente
y con voluntad actúa.

Mas, al ser sólo eslabón
me aplicarás mano dura.
En la realidad presente
tu evolución continúa.

Este poema deriva de una cosmovisión monista según la cual sólo existe una substancia constitutiva de la realidad, un principio energético eterno que llamamos Lo Absoluto. Los infinitos entes de la realidad son las partes, modos, formas o manifestaciones de esta substancia.
En esta interpretación, Lo Absoluto es un todo orgánico que evoluciona de un estado primigenio a un estado de plenitud, es decir, a un estado de equilibrio y reposo, sin devenir.
Durante la transformación, Lo Absoluto desarrolla el propio potencial, se hace. Este proceso implica que sus formas se renuevan constantemente de manera intencional, coordinada e interactiva. Consecuentemente la realidad fluye ordenadamente para alcanzar una realidad permanente, con formas estables e inmutables.
En este marco, la Tierra es un minúsculo orgánulo programado para generar una gran diversidad de formas vivas, que evolucionen y se propaguen al espacio exterior, pues en la plenitud no puede faltar una explosión universal de vida. Como el ser humano dispone de unas facultades idóneas para iniciar esta misión, los mecanismos de la evolución han determinado su emergencia.

                                          Juan Bosch Florit

                                           Febrero, 2006









                   UNA VISIÓ DE L'ABSOLUT: EVOLUCIÓ A LA PLENITUD

Amb el fi de generar
la realitat que perdura
una infinitat de formes
deriven de ta natura.

En aquest esdevenir
vas canviant de textura
i allò que compondràs
desfaràs mentre madura.

Jo sóc fruit d'aquest procés:
he tingut la gran fortuna
que en el teu projecte diví
participa ma figura.

En fer-la t'has disposat
segons aquella mesura
que de si és conscient
i amb voluntat actua.

Mes, essent només baula,
m'aplicaràs mà dura.
A la realitat present
l' evolució  no s'atura.


Aquest poema deriva d’una cosmovisió monista segons la qual només existeix una substància constitutiva de la realitat, un principi energètic etern que anomenem L’Absolut. Els infinits ens de la realitat són les parts, modes, formes o manifestacions d’aquesta substància.
En aquesta interpretació, L’Absolut és un tot orgànic que evoluciona d’un estat primigeni a un estat de plenitud, és a dir, a un estat d’equilibri i repòs, sense esdevenir.
Durant la transformació, L’Absolut desenvolupa el propi potencial, es fa. Aquest procés implica que les seves formes es renoven constantment de manera intencional, coordinada i interactiva. Conseqüentment la realitat flueix ordenadament per assolir una realitat permanent, amb formes estables i immutables.
En aquest marc, la Terra és un minúscul orgànul programat per generar una gran diversitat de formes vives, que evolucionin i es propaguin a l’espai exterior, perquè en la plenitud no pot faltar una explosió universal de vida. Atès que l’ésser humà disposa d’unes facultats idònies per iniciar aquesta missió, els mecanismes de l’evolució han determinat la seva emergència.

                                                                  Juan Bosch Florit

                                                                    Febrer, 2006


                                                    
              
                                

UNA VISIÓN DE LO ABSOLUTO : AUTOORGANIZACIÓN PERPETUA

Para nunca alcanzar
el estado que perdura
tomas infinitas formas,
los modos de tu natura.

En este proceso eterno
cada realidad se esfuma.
Lo que has organizado
se deshace como espuma.


Soy fruto de este pasar.
He tenido la fortuna
que tu Espíritu Vital
ha formado mi figura.

Ha conseguido dotarla
de una singular textura
que le permite pensar
y percibir que madura.


Con este don exclusivo
su poder se acentúa
y también se da cuenta
que tu Impulso siempre actúa.


Este poema deriva de una cosmovisión monista según la cual sólo existe una substancia constitutiva de la realidad, un principio energético eterno que llamamos Lo Absoluto. Los infinitos entes de la realidad son las partes, modos, formas o modificaciones de esta substancia.
En esta interpretación, Lo Absoluto es un todo con una voluntad dinámica: no quiere alcanzar un estado de equilibrio y reposo, sin devenir, que implicaría una realidad permanente con formas estables e inmutables.
Lo Absoluto consigue su propósito mediante dos tendencias: una, que llamamos Espíritu Vital, ejerce de demiurgo y proporciona “conatus” a las formas; la otra, que llamamos Impulso Físico, actúa disipando. La dialéctica entre estas dos tendencias antitéticas determina la renovación constante y ordenada de las partes del todo. Consecuentemente, la realidad es siempre cambiante y estos cambios están sujetos a leyes.
A partir de estas consideraciones, podemos presentar al Big Bang como un acontecimiento extraordinario causado por la voluntad de Lo Absoluto de cambiar radicalmente uno de sus estados. Y la Vida, como un efecto táctico del Espíritu Vital: organizando formas con un instinto de conservación activo y capaces de reproducirse, adaptarse y especializarse, gana un tanto de calidad en el perpetuo juego de fuerza con el Impulso Físico; y, a través de un ser dotado de facultades mentales únicas, el humano, incrementa considerablemente su capacidad de innovación.

                                                Juan Bosch Florit

                                                       Mayo, 2004




                        UNA VISIÓ DE L'ABSOLUT: AUTOORGANITZACIÓ PERPÈTUA

Per a no assolir mai
aquell estat que perdura,
prens infinitat de formes,
els modes de ta natura.

En aquest procés etern
cada realitat s'esfuma.
El que vas organitzant
es desfà com l'escuma.

Jo sóc fruit d'aquest passar.
He tingut la gran fortuna
que el teu Esperit Vital
ha generat ma figura.

Ha aconseguit dotar-la
d'una singular textura
que li permet raonar
i percebre que madura.

Amb aquest do exclusiu
el seu poder s'accentua
i també se'n adona
que el teu Impuls sempre actua.

Aquest poema deriva d’una cosmovisió monista segons la qual només existeix una substància constitutiva de la realitat, un principi energètic etern que anomenem L’Absolut. Els infinits ens de la realitat són les parts, modes, formes o manifestacions d’aquesta substància.
En aquesta interpretació, L’Absolut és un tot amb una voluntat dinàmica: no vol assolir un estat d’equilibri i repòs, sense esdevenir, que implicaria una realitat permanent amb formes estables i immutables.
L’Absolut aconsegueix el seu propòsit mitjançant dues tendències: una, que anomenem Esperit Vital, exerceix de demiürg i proporciona “conatus “ a les formes; l’altre, que anomenem Impuls Físic, actua dissipant. La dialèctica entre aquestes dues tendències antitètiques determina la renovació constant i ordenada de les parts del tot. Conseqüentment, la realitat és sempre canviant i aquests canvis estan subjectes a lleis.

A partir d’aquestes consideracions, podem presentar el Big Bang com un esdeveniment extraordinari causat per la voluntat de L’Absolut de canviar radicalment un dels seus estats. I la Vida, com un efecte tàctic de l’Esperit Vital: organitzant formes amb un instint de conservació actiu i capaces de reproduir-se, adaptar-se i especialitzar-se, guanya un tant de qualitat en el perpetu joc de força amb l’ Impuls Físic; y, a través d’un ésser dotat de facultats mentals úniques, l’humà, incrementa considerablement la seva capacitat d’innovació.

                                                                                Juan Bosch Florit
                                                                                Maig, 2004

sábado, 6 de noviembre de 2010

CONTÉSTAME, MATERIA / CONTESTA'M, MATÈRIA

Activa potencia.                                              Activa potència.
Cambiante realidad.                                      Canviant realitat.
Constante insistencia                                    Constant insistència
en formar novedad.                                        a formar novetat.


¿Es tu configuración,                                      ¿És ta configuració,
esencia de la entidad,                                     essència de l'entitat,
quien me da la razón                                      qui em dóna la raó
como una facultad?                                        com a una facultat?.


Siempre, hacer y deshacer                             A fer i a desfer,
¿ha sido tu actividad?.                                    sempre t'has dedicat?.
Yo quisiera saber                                            Jo voldria saber
si tienes finalidad                                            si tens finalitat.


                                  Juan Bosch Florit
                                    Octubre 2002