la realidad que perdura
una infinidad de formas
derivan de tu natura.
Durante este devenir
vas cambiando de textura
y aquello que compondrás
desharás mientras madura.
Soy fruto de este proceso:
he tenido la fortuna
que en tu proyecto divino
participa mi figura.
En ella te has dispuesto
formando tal estructura
que de sí es consciente
y con voluntad actúa.
Mas, al ser sólo eslabón
me aplicarás mano dura.
En la realidad presente
tu evolución continúa.
Este poema
deriva de una cosmovisión monista según la cual sólo existe una substancia
constitutiva de la realidad, un principio energético eterno que llamamos Lo Absoluto. Los infinitos entes de la
realidad son las partes, modos, formas o manifestaciones de esta substancia.
En esta
interpretación, Lo Absoluto es un
todo orgánico que evoluciona de un estado primigenio a un estado de plenitud,
es decir, a un estado de equilibrio y reposo, sin devenir.
Durante la
transformación, Lo Absoluto
desarrolla el propio potencial, se hace. Este proceso implica que sus formas se
renuevan constantemente de manera intencional, coordinada e interactiva.
Consecuentemente la realidad fluye ordenadamente para alcanzar una realidad
permanente, con formas estables e inmutables.
En este
marco, la Tierra es un minúsculo
orgánulo programado para generar una gran diversidad de formas vivas, que
evolucionen y se propaguen al espacio exterior, pues en la plenitud no puede
faltar una explosión universal de vida. Como el ser humano dispone de unas
facultades idóneas para iniciar esta misión, los mecanismos de la evolución han
determinado su emergencia.
Juan
Bosch Florit
Febrero,
2006
UNA VISIÓ DE L'ABSOLUT: EVOLUCIÓ A LA PLENITUD
Amb el fi de generar
la realitat que perdura
una infinitat de formes
deriven de ta natura.
En aquest esdevenir
vas canviant de textura
i allò que compondràs
desfaràs mentre madura.
Jo sóc fruit d'aquest procés:
he tingut la gran fortuna
que en el teu projecte diví
participa ma figura.
En fer-la t'has disposat
segons aquella mesura
que de si és conscient
i amb voluntat actua.
Mes, essent només baula,
m'aplicaràs mà dura.
A la realitat present
l' evolució no s'atura.
Aquest poema deriva d’una cosmovisió monista segons la
qual només existeix una substància constitutiva de la realitat, un principi
energètic etern que anomenem L’Absolut.
Els infinits ens de la realitat són les parts, modes, formes o manifestacions
d’aquesta substància.
En aquesta interpretació, L’Absolut és un tot orgànic que evoluciona d’un estat primigeni a
un estat de plenitud, és a dir, a un estat d’equilibri i repòs, sense
esdevenir.
Durant la transformació, L’Absolut desenvolupa el propi potencial, es fa. Aquest procés
implica que les seves formes es renoven constantment de manera intencional,
coordinada i interactiva. Conseqüentment la realitat flueix ordenadament per
assolir una realitat permanent, amb formes estables i immutables.
En aquest marc, la Terra
és un minúscul orgànul programat per generar una gran diversitat de formes
vives, que evolucionin i es propaguin a l’espai exterior, perquè en la plenitud
no pot faltar una explosió universal de vida. Atès que l’ésser humà disposa
d’unes facultats idònies per iniciar aquesta missió, els mecanismes de
l’evolució han determinat la seva emergència.
Juan Bosch Florit
Febrer, 2006
No hay comentarios:
Publicar un comentario